Comiats - 1.

Aquests darrers dies a Catalunya toquen comiats. És la part amarga de marxar.

M'he adonat que hi ha persones a qui practicament no veig mai, i tot i això les trobaré a faltar. És una sensació estranya. L'última vegada que ens vam veure en prou feines ens vam dir adéu, i han passat mesos. En canvi ara és un adéu diferent. Fins ara, fins aquests últims dies no he vist a quanta gent trobaré a faltar.

Per algú haig de començar, així que ho faré pels primers de qui em vaig acomiadar. Ja fa un parell de setmanes vaig sopar amb els excompanys de pis, la meva cosina Judit i en Gerard. Han estat uns quants anys visquent junts, sobretot amb en Gerard. Com trobaré a faltar els debats al sofà fins passades les dotze...

Hi ha altres fotos, però no estem tant naturals.

Després va tocar un últim dinar amb els companys de classe. Aquesta és una categoria tant amplia! Dins els companys de classe hi ha des de coneguts fins a amics a qui m'agradaria poder seguir veient cada setmana. A tots us trobaré a faltar. Però a alguns més que d'altres...

I encara falten els comiats més especials, el sopar sorpresa amb els companys de tota la vida, l'Anna... Ja us en parlaré demà.

Sigueu feliços!

Un blog més.

Benvinguts al meu nou blog.

Què hi trobareu aquí? O més ben dit, què espero que hi pugueu trobar aquí? Doncs una mica de tot. He començat aquest blog per compartir amb tots la nova etapa que començo a Erlangen. Així que espero que pugueu llegir una mica sobre tot el que trobi a Alemanya.

Vull que hi hagi turisme, doncs espero poder conèixer bé la ciutat, la regió i el país on viuré. I en aquesta línia també vull visitar les muntanyes que hi ha aprop d'Erlangen. Us explicaré les excursions hi fagi. Tot i que em sembla que almenys els primers mesos estaré absorbit per la feina... També us en parlaré una mica de la feina. Potser no tant dels continguts en si, però si de com és treballar a Alemanya. Tinc ganes de conèixer una forma diferent de treballar. I evidentment us parlaré de la llengua. Realment és tan difícil com diuen l'alemany?

En resum, tindreu una mica de tot el que fagi i deixi de fer a Erlangen. I també dels (pocs) dies que falten per marxar. Ara ja començo a sentir la pressió, els nervis d'última hora...

Desitjo que us agradi el que compartiré amb vosaltres aquí.

Sigueu feliços!