Atomium

L'Atomium de Brusel·les

Construït en motiu de l'Exposició Mundial de 1958, l'Atomium representa un cristall de Ferro augmentat 165.000 milions de vegades. A més, fa pocs anys el van restaurar, i ara torna a brillar com si fos nou.

Université Catholique de Louvain

Entrada de l'Edifici Marc de Hemptinne, on té lloc el Workshop.

La Université Catholique de Louvain és la principal universitat en Francès a Bèlgica. De fet, Louvain la Neuve és a la part francesa de Bèlgica, i la universitat és fa escindir de la Katholieke Universiteit Leuven, que és a la part flamenca.
De fet, alguns dels assitents a la conferència s'han equivocat de ciutat i tenen l'hotel a Leuven enlloc de a Louvain!

Al "centre" d'Europa

Aquesta setmana passaré 3 dies a Brusel.les, Bèlgica. Hem arribat avui a la tarda, amb temps per fer una petita visita a una de les seus del Parlament Europeu.

A la seu del Parlament Europeu.

Enquesta

Com alguns ja sabeu, la setmana passada vaig comprovar com funciona el sistema sanitari a Alemanya.

La història del que em va passar és una mica ridícula. De fet, algunes persones m'han recomanat que busqui una història alternativa per explicar.

A la dreta del Blog trobareu una enquesa on podeu escollir quina és la història que us agrada més. Gràcies per col·laborar!

El que queda de la festa

Dilluns es va acabar la Bergkirchweih. De record em queda aquesta gerra, la mida estandar de cervesa durant la festa.

Una gota suïssa

Comença La Festa

Sí, sí. Festa en majúscules. Avui ha començat la Bergkirchweih, Berg pels amics. La festa de la cervesa d'Erlangen. Diuen que millor que la Oktoberfest de Múnic. O almenys diuen que a la Berg hi van els alemanys. La Oktoberfest és pels turistes.

En fi, que avui només m'hi he acostat per fer una foto. De fet, només haig de creuar el carrer per ser al mig de la festa, així que ho tinc fàcil.

Gotes

Sempre m'han agradat les fotos de líquids en moviment. I ja que em passo el dia pensant en això, havia de provar-ho.

Per cert, una excel·lent galeria d'aquest tipus de fotos, molt bones, la podeu trobar aquí.

Erlangen - Pegnitz

Ja fa un parell de setmanes vaig anar (per primera vegada!) a la Franconia suïssa. La Franconia suïssa és una regió muntanyosa prop d'Erlangen, i una de les zones més famoses de la Franconia.

Va ser una sortida amb bici. Vaig sortir d'Erlangen, i seguint l'Europa-Kanal vaig anar fins a Bamberg. Vaig visitar Bamberg al Novembre, amb l'Anna. Podeu veure les fotos que vaig fer llavors a Bamberg aquí.

Sortida del sol des de l'Europa-Kanal.

Aquesta vegada vaig passar ràpid per Bamberg, i vaig continuar per entrar a la Franconia suïssa. Això ho notes de seguida quan vas en bici, perquè hi ha desnivell! Vull dir que la regió d'Erlangen és molt plana, i a la Franconia suïssa hi ha "ports de muntanya".

Vistes després de la primera pujada "forta" del camí.

Vaig passar per moltíssims pobles, més o menys grans. Per destacar-ne alguns, Buttenheim és la ciutat natal del senyor Levi Strauss, inventor dels texans.

A Ebermannstadt vaig esmorzar.



I a Gößweinstein vaig tornar esmorzar. L'església és espectacular, per ser un poble de 4000 habitants.

Parada per recuperar forces a la sortida de Gößweinstein.



Alguns trams del camí eren realment bonics.

I finalment vaig arribar a un dels pobles més bonics de la Franconia suïssa: Pottenstein. Les roques aquí són espectaculars.

Pottenstein.

Però no tot van ser flors i violes. En aquesta sortida va ser quan vaig apendre quan canviar el pneumàtic. Dues punxades, la última pocs quilòmetres abans de Pegnitz.

I finalment a Pegnitz vaig agafar el tren per tornar cap a Erlangen. Una preciosa sortida, que em va deixar amb ganes de repetir tant aviat com pugui.

Sigueu feliços!

Quan s'ha de canviar un pneumàtic?

Avui compartiré amb vosaltres un truc que après sobre bicicletes. Es tracta de saber quan cal canviar un pneumàtic. Perquè malgrat no tenir carnet de conduir, sé que pels cotxes t'ensenyen a quan el dibuix de la goma no fa un cert gruix és hora de canviar el pneumàtic. Però, i per les bicis?

Doncs quan pugueu fer això amb el vostre pneumàtic, és que ja toca canviar-lo.

Vestit per l'ocasió

No, no he anat de casament. Però avui he fet una xerrada al seminari de recerca del departament, prensentant la feina que he fet aquests primers mesos. I m'he vestit per l'ocasió.

Per si algú té interés, el títol de la xerrada era "A phase-field model for electrowetting with mass density contrast".

Franz-Köhl-Turm

Avui he visitat un indret ben curiós prop d'Erlangen. La torre de Franz Köhl. Segons la Wikipedia, va ser construïda el 1936 per controlar les pràctiques d'artilleria d'una base militar pròxima.
És una torre d'uns set metres d'alçada, perduda enmig del bosc.

Torre de Franz Köhl.

Dechsendorf - Forchheim

La sortida en bici d'aquest diumenge va ser una mica improvisada. Vaig sortir de casa amb l'intenció de trobar el recorregut correcte de la ruta de la setmana passada. Vaig donar unes quantes voltes, i crec que al final el vaig trobar.

Després ja que era a prop vaig arribar-me a l'estany de Dechsendorf. N'havia vist algunes fotos, i em feia gràcia anar-hi. Vaig deixar la bici per fer la volta corrent a l'estany (uns 3km). Estava ple de gent. No hi havia ningú banyant-se (l'aigua ha d'estar molt freda encara), però si prenent el sol, i fent barbacoes.

Després ja tornava cap a casa. Però vaig pensar que encara era aviat. I em vaig arribar fins a Forchheim, que és una ciutat al nord d'Erlangen.

I al final em va quedar una sortida prou maca. Mireu les fotos:

L'estany de Dechsendorf


I aquest sóc jo :-P


Una altra imatge de l'estany.


Església a Forchheim.


Una nòria de fusta per treure aigua del riu, prop d'Erlangen.


Posta de Sol. Una bonica imatge per acabar el dia.

I finalment, el mapa de la ruta:

Sigueu feliços!

Surströmming

El Surströmming és un tipus de conserva típica dels països escandinaus. Més exactament, es tracta de conserva d'arengades fermentades. És molt famós per la seva olor, la seva insoportable olor.

Resulta que fa uns dies va ser el 30è aniversari del Fabian K., el meu company de despatx. Jo estava fora de vacances, però la resta de col·legues li van regalar una llauna de Surströmming. Un detallàs, no em direu que no.

Personalment, el primer que em va sorprendre de la llauna és que està inflada. És normal, ja que est tracta d'una conserva fermentada. Però a mi tota la vida m'han dit que si una llauna està inflada és que la conserva està en mal estat. Un mal començament, doncs. De fet, més tard vaig saber que està prohibit portar Surströmming als avions, perquè com que la llauna està a pressió, amb l'alçada podria explotar. I no seria bona idea que això passés en una avió.

Aquesta setmana vam anar a obrir la llauna. Vam anar a uns prats prop de la facultat. No ens volíem a arriscar a obrir-la en un espai tancat. I creieu-me, va ser bona idea.

Després de pendre les precaucions pertinents (guants de latex, la llauna dins una bossa de plàstic) el Fabian va obrir el Surströmming. Només de punxar la llauna s'allibera tot l'aire comprimit. Com si algú es tirés un pet molt llarg. Però molt pitjor, creieu-me.

L'olor triga una estona a notar-se. Això fa que sigui més "perillosa". T'hi acostes amb prudència, i ensumes. No notes res. T'hi acostes més. I ja has begut oli. Jo m'esperava una olor de peix molt forta. Com les arengades, però pitjor. Però no té res a veure. És un olor de podrit. No he estat mai en un dipòsit de cadàvers, però sospito que l'olor és semblant. Potser seria un bon entrenament pels forenses.

La llauna, els preparatius, les reaccions. I jo, que aquell dia no em vaig fer cap foto, però només de recordar la olor se'm posa aquesta cara.

Sigueu feliços!

Gelat

Molt a prop de casa, això és, a un minut caminant de la porta de casa, hi ha una gelateria. La gelateria es diu Eiscafe Venezia. Durant els primers mesos que vaig estar aquí estava tancada, però al febrer la van obrir. Jo també em pregunto qui obre una gelateria al febrer.
Però ara ja fa més bon temps, i de tant passar-hi per davant al final he caigut en la temptació. I em sembla que que ha estat un error. Un gelat de xocolata tant bo, i tant a prop de casa...

Amb el pecat a la mà.

Com a casa!

La setmana passada vaig trobar al supermercat un típic producte mediterrani.

Allioli!

Rund-um-Erlangen

Per començar bé el mes de Maig, diumenge vaig fer una sortida amb bici. Vaig seguir una de les (moltes) rutes que hi ha marcades a Erlangen: La volta a Erlangen (Rund-um-Erlangen).

En alguns llocs em va costar una mica trobar el camí correcte, però en general la ruta està molt ben senyalitzada. En el mapa podeu veure alguns punts on em vaig equivocar.

És una ruta molt bonica, que passa per molts dels pobles que hi ha a prop d'Erlangen.

I aquí teniu algunes fotos que vaig fer. Sigueu feliços!

Aquestes xemeneies les veig cada dia des del despatx.

Un tram del camí.

Una mostra del paisatge.

Cortesia de Swiss

Dimarts vaig tornar cap a Erlangen.
Swiss ens va obsequiar amb un ou de Pasqua enlloc de la típica xocolatina.
La xocolata era boníssima, com sempre.

I més primavera!

Em podria passar el dia fent fotos!

Primavera!

Ja ha arribat la primavera!

I només per comparar, fa 4 mesos el mateix arbre també estava blanc.

Més Altstädter Kirche

Ja sé que em repeteixo, però és que és un campanar molt fotogènic.

Cel rogent

Cel rogent des del despatx, el dia 22 de Març de 2011.

Aromes d'Erlangen

Ja fa dies que algunes zones d'Erlangen tenen una olor... particular. No sé si amb la següent foto hauré aconseguit captar "l'essència" d'aquesta olor, però espero que almenys us en feu la idea:

Això és el que és. Tant a Alemanya com a Catalunya. Però aquí en diuen Mist.

A més a més, ahir vaig saber que hi ha ramats de xais molt a prop de la ciutat. Erlangen està separada en dues parts pel riu Regnitz. A la zona al voltant del riu hi ha prats i camps. I xais. Us ho explico per entendre que vull dir quan dic a prop de la ciutat. Com si hi haguéssin ramats pasturant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Sigueu feliços!

Der Mond

La superlluna d'ahir em va motivar per intentar fer fotos a la Lluna. Per cert, en alemany, lluna es diu Mond, però és una paraula masculina, és a dir, "el lluna".
La superlluna és un fenòmen que passa quan la hi ha lluna plena en el moment en que la lluna es troba a la distància mínima de la Terra. Llavors la lluna es veu més gran i més brillant. Aproximadament passa un cop cada 18 anys. Almenys tan "a prop" com aquesta vegada.

És un luxe poder fer fotos a la lluna assentat a la finestra de casa.

I corrent...

Avui he sortit a córrer. Per la zona on vaig anar en bici fa uns dies. Com aquell dia, quan he sortit estava una mica núvol, però després ha acabat fent un bon sol. De fet feia un bon dia per córrer. Una mica fresc, però sense fer ni massa fred ni massa calor.
Realment els entorns d'Erlangen són un bon lloc per córrer. Bé, per córrer, per anar en bici... Desnivells "suaus", molt (molt) de bosc. Al final he fet uns quants quilòmetres. Quan he sortit de casa havia pensat en un ruta més curta, però després m'he anat animant.

Vistes prop de Marloffstein

M'ha fet gràcia passar per Marloffstein, perquè és un poble que veig des de la finestra del despatx. De fet, des de Marloffstein podia distingir l'edifici on treballo.

Bassa prop d'Adlitz. Per aquesta zona hi ha moltes basses com aquesta.

I quan he vist això he pensat: "Doncs res, 1500km més i estaré prop de casa".

I el mapa de la ruta:


Sigueu feliços!

Celebrant el dia de π

ATENCIÓ: En aquesta entrada explico alguns fets molt "frikis". Si no vols perdre el respecte cap a la meva persona, potser és millor que deixis de llegir.

Ahir era el dia de π. De fet, el dia el vam triar els americans (o algú que escriu primer el mes i després el dia). El 14 de Març és el dia de π perquè la data (en format americà) s'escriu 3.14 .
Quan vaig arribar a casa després de treballar vaig decidir fer quelcom per celebrar-ho. I vaig recordar que fa uns anys vaig llegir sobre una forma d'aproximar π llençant agulles al terra. La idea està explicada en aquest article de la wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Aguja_de_Buffon

En poques paraules, resulta si tires una agulla al terra, la probabilitat de que talli una de les línies de les rajoles (mirant només les línies horitzontals, per exemple) està relacionada amb π amb una fórmula molt senzilla. Podem aproximar aquesta probabilitat llençant moltes agulles al terra i contant quantes tallen les línies.
Aprofitant que tinc parquet a l'apartament, vaig decidir a fer una "aproximació" de π. Vaig agafar 15 agulles i vaig comprovar que la separació entre les tires de parquet era exactament dues agulles. Això em va estalviar haver de medir exactament les agulles i el parquet.
Vaig llençar les agulles 10 vegades (és a dir, un total de 150 agulles).

Algunes de les agulles del primer llençament.

Després de cada llençament contava quantes agulles tallaven alguna de les línies del parquet.

Els resultats obtinguts van ser:
Total d'agulles llençades: 150
Total d'agulles que tallaven alguna línia del parquet: 47

Usant les fórmules que apareixen al l'article de la Wikipedia la meva aproximació de vida és:

150/47 = 3.19...

No és gaire bona, només és correcta fins a la primera xifra decimal. D'altra banda 150 agulles són poques per obtenir una bona aproximació.

Hi moltíssimes més coses que es poden fer relacionades amb aquest "experiment". Per exemple, es pot calcular quantes agulles cal llençar per obtenir una aproximació de π d'una determinada precisió.

I per cert, potser aquest experiment fa més pel 22 de Juliol, que és el dia de l'Aproximació de π. La data es va triar perquè 22/7 (22 de Juliol), és a dir, vint-i-dos setens és una "bona" aproximació de π, coneguda ja en temps dels grecs.

Sigueu feliços!

Hausen

Ja fa uns dies vaig anar pedalant fins a Hausen, prop de Forchheim. Hausen és un poble bastant petit, a uns 12km d'Erlangen. Per anar-hi vaig seguir una pista, a trossos asfaltada i a trossos no, i vaig tornar seguint el canal.

Església de Hausen.

I el mapa de la ruta:





Sigueu feliços!

Faschingsdienstag - Dimarts de Carnaval

Dimarts de carnaval. El tracte era que si s'havia de portar un barret per poder menjar-se un donut. Mai he sigut molt de carnaval, però un donut és un donut. Per l'any que ve prometo una barretina, però aquest any he hagut d'improvitzar:

Sigueu feliços!

Pedalant

Ja s'acosta el bon temps, i ja començo a sortir més a l'aire lliure. De fet quan he sortit de casa el dia no acompanyava gaire. Estava núvol, i no semblava que hagués de millorar. Però la previsió del temps deia que faria sol, i finalement han encertat.
Avui ha tocat una ruta amb bici. Vaig estar buscant informació per internet sobre rutes per fer, i per començar em va semblar que aquesta estava bé.
He anat cap a la zona al nord d'Erlangen, passant per pobles petits com Rathsberg i Altzelsberg. La ruta era "una mica" tècnica. Bastant al límit del que puc fer amb la bici que tinc. Però ho havia de provar, i al final el resultat ha estat satisfactori.
Després he donat la volta a Erlangen. Més que res perquè necessitava que marxés el fang enganxat a la bici.
Aquí us deixo algunes fotos de la ruta d'avui:

L'ombra del ciclista, admirant el paisatge.

Vista de Langensendelbach.

I aquí el mapa de la ruta:






Sigueu feliços!

Truita de ...

Per no faltar a les tradicions, aquesta setmana volia fer-me la truita de bolets i botifarra d'ous típica del Dijous llarder. Però he tingut alguns problemes per trobar els ingredients.
Concretament no he trobat botifarra d'ous. És la part més important de la tradició, així que formalment el que he acabat fent ha estat una truita com una altra. Però ni que fos per experimentar una mica al final he fet truita de paté i bolets.
L'experiment ha sortit molt bé. A més, estic explotant al màxim el microones. He confirmat que es pot fer truita al microones, i queda molt bona.

Els ingredients per la truita.


El resultat.

Sigueu feliços!