Múnic (tercera part, i última)

La resta de la visita al Deutsches Museum també va ser interessant, però molt ràpida. A les quatre havíem d'anar a veure l'espectacle d'Alta Tensió que hi ha dins el museu, i per això anàvem de bòlit per veure-ho tot i arribar-hi a temps.

Vam veure la part de producció d'energia. Hi ha diverses rodes d'aigua, la "primera" forma d'aprofitament de la força de l'aigua, i després les diferents millores fins arribar a la turbina de vapor.

Una de les rodes més "primitives". N'hi havia uns quantes, que funcionen de veritat.


Placa en honor dels inventors de la turbina de vapor.


Les pales d'un generador hidroelèctric. A la planta superior es pot veure la resta del generador. Aquestes pales són una rèplica, ja que les de veritat pesaven massa per "penjar-les" al sostre del museu.

En aquesta secció també hi ha el "típic" experiment per fer-se la idea de quanta energia consumim. Es tracta de fer girar una palanca conectada a un generador, i intentar produir 1000W d'energia durant 1 minut. La comparació és fàcil: el consum d'un microones normal per escalfar el sopar.
Pels que no hagueu tingut la oportunitat de provar-ho, us diré que és pràcticament impossible. Almenys la primera vegada. Potser amb uns mesos d'entrenament... De fet, cal ser molt ràpid per generar 1000W (una persona en bona forma en genera uns 700 o 800 com a màxim). Però a més a més, cal aguantar un minut. La persona que en genera 700 o 800, ho només durant uns segons. El guia ens va dir que mai ha vist ningú aconseguir generar 1000W durant un minut. De fet, ha vist generar 1000W poques vegades, i mai més de 10 segons.

En algun moment (la veritat és que no recordo si abans o després) vam passar per la secció dels motors de combustió. Aquí hi ha moltíssimes peces originals també.

El primer motor Diesel.

I una altra curiositat del Museu. Com tots els museus de la Tècnica que conec (d'acord, no són gaires) hi ha un pèndol de Foucalt. Però el de Múnic és autèntic. El que vull dir és que la majoria d'aquests pèndols, per exemple el del Cosmocaixa Barcelona o el que hi ha a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, tenen truc. Hi ha un sistema d'imants que compensa el fregament i evitat que el pèndol s'aturi mai.
El de Múnic és un pèndol completament natural. Cada matí, un treballador del Museu li dona impuls, i la resta del dia el pèndol oscil·la sense cap "ajuda".

El pèndol de Foucalt del Deutsches Museum. És un experiment ben senzill, però m'agrada parar-me a reflexionar sobre el fet de que el pèndol sempre oscil·la en la mateixa direcció. Som nosaltres que donem la volta al pèndol al llarg del dia.

L'espectacle d'Alta Tensió és espectacular. A veure, si un vol pot dir que només són quatre llamps, però la veritat és que està molt bé. És bastant curt, no arriba a 10 minuts. Durant l'espectacle es veuen unes quantes descàrregues elèctriques, de diferents tipus. Després un noi entra en una gàbia de Faraday, i hi ha varies descàrregues a traves de la gàbia. No és per dir-ho, però era un noi jove, que semblava ben bé el becari de torn.
Un altre moment interessant de l'espectacle és quan fan caure un llamp en el campanar d'una maqueta, quan quan ensenyen que passa quan quan un llamp en un tros de fusta (com podria ser un arbre).

Una petita mostra de l'espectacle. Et recomanen tapar-te les orelles, ja que literalment sents un tro amb cada llamp.

A la secció d'aeronàutica hi ha molts avions interessants. Per exemple, hi ha el "Musculair", un aparell amb el que es va demostrar que un home pot generar prou energia per volar. Funciona amb pedals, i data dels anys 80 (del segle XX).

Aquest és un dels avions que hi ha el Museu. La pecularitat dels avions d'aquest fabricant és l'ús de xapa corrugada. El creador pensava (encertadament) que així el flux d'aire al voltant de l'avió era més estable. El problema és que també s'augmenta la resistència de l'avió, i per tant l'avió és menys eficient.

I finalment vam visitar, molt ràpid, la última part del museu, dedicada a la propulsió a reacció i la tecnologia espacial. Aquí es pot veure un mísil V2 autèntic, els reactors de diversos coets, vestits d'astronauta, un satèl·lit (autèntic), una rèplica de l'Sputnik...

Un trineu a reacció. Funcionava amb uns coets, que es veuen una mica la foto, a la part del darrere. Sobre un llac glaçat, assolia els 500 km/h.

I fins aquí la visita express a Múnic. Després de tres trens més, i una cerveseta amb uns físics teorics que vaig conèixer a l'excursió, vaig anar a casa a preparar les maletes per marxar a Roma. Pròximament us en parlaré, de Roma.

Sigueu feliços!

Que la sort ens acompanyi.

Aquest Nadal la meva vena matemàtica ha arribat fins a la Grossa de Nadal.

e i π

Múnic (segona part): Deutsches Museum

La tarda de l'excursió a Múnic la vam dedicar a fer una visita "express" al Deutsches Museum. I dic "express", perquè em sembla que aquest museu és als museus tècnics el que el Louvre és als museus d'art. Necessitaries una setmana per poder veure tot el museu en detall. Sense comptar la part que no està a Múnic! La seu de Múnic "només" té 47000 metres quadrats. 13 vegades la sala principal del Cosmocaixa de Barcelona. 6 vegades el terreny de joc del Camp Nou.

El museu està organitzat en diferents seccions: al soterrani hi ha la zona dedicada a la mineria. Després trobem la zona dedicada a la navegació, i tota la part sobre l'energia elèctrica. Més amunt hi ha la secció de la aeronàutica, i finalment a l'última planta la secció dedicada a l'espai.

Nosaltres vam fer una visita ràpida a cada secció. Vam començar per la minera. Hi ha reproduccions de diferents tipus de mines, i dels mètodes d'extracció en diferents èpoques.

Mina de sal. Realment, la reproducció està molt ben feta. Pels que hem visitat les mines de Cardona, és realment sorprenent la semblança amb una mina real.


Un dels túnels de la mina de carbó.


Vagonetes a la mina de carbó. A mesura que s'avança per l'exposició, es va avançant en el temps.


Fins arribar a la maquinària més moderna.

A continuació, després de saltar-nos tota la part corresponent al processament dels materials extrets a la mina, vam anar a la secció de navegació. Aquí hi ha reproduccións a escala de molts vaixells famosos, i també vaixells reals. De fet, aquest fet és un dels més destacables del museu: molts dels "objectes" (i per objectes vull dir avions, vaixells, motors...) que s'exposen no són reproduccions, sino que són originals.

Maqueta del Titànic. A més a més d'aquesta maqueta (on ens van explicar la història de la quarta xemenèia), hi ha reproduccions a tamany real dels camarots pels viatgers. És interessant comparar els camarots de primera i tercera classe.


La foto no fa justícia, però aquest és una de les peces que més em va agradar del museu. És l'U-1, el primer submari militar alemany. És l'autèntic, no és una reproducció. 42 metres de submari dins del museu. Ara el submarí que hi ha a fora del Cosmocaixa Barcelona ja no és tan espectacular per mi. Hi ha moltíssima informació interessant sobre aquest submari. Per exemple: cada una de les "bateries" elèctriques del submari costava a l'època l'equivalent a un pis.

En una pròxima entrada us acabaré d'explicar la visita. Encara falta la part de l'energia elèctrica, l'aeronàutica...

Sigueu feliços!

Vistes des del despatx

La nit de dijous a divendres va nevar. Aproximadament entre 15 i 20 centimetres. D'altra banda, divendres va fer un dia assolellat. Amb tot això, les vistes des del despatx de la ciutat coberta de neu fresca eren fantàstiques.

Panoràmica des del despatx. Les fotos les va fer el Fabian Klingbeil. Feu clic per veure la foto a l'àlbum i poder-la ampliar.

Sigueu feliços!

Múnic (primera part)

El dia 27 de Novembre vaig anar d'excursió a Múnic. Igual que l'excursió a Weimar del més passat, era una sortida d'un dia organitzada pel Welcome-Center de la universitat. Vam anar-hi unes 15 persones.

D'Erlangen a Múnic hi vam anar amb tren regional. Hi ha opcions més ràpides, com els ICE (Intercity Express), que és l'equivalent alemany dels trens tipus Altaria d'Espanya. Per anar-hi amb trens regionals, vam fer dos transbords, a Nuremberg i a Augsburg. Per cert, a prop d'Augsburg hi ha una ciutat molt "romàntica": Kissing (d'acord, la broma no té molta gràcia).

Val a dir que aquestes sortides són molt barates, així que és normal que per viatjar s'esculli l'opció més econòmica. Per exemple, per l'excursió a Múnic es pagaven 5€, que incloien el viatge en tren, la ruta amb el bus turístic i la visita al Museu Alemany.

Vam sortir a les 9 del matí de l'estació d'Erlangen, i al voltant de les 12 arribàvem a Múnic.

Sense gaire temps, vam menjar una mica a l'estació, que estava decorada per Nadal, i vam començar la ruta amb el bus turístic.

És la primera vegada que faig una ruta amb bus turístic. En general, està bé per fer-se una idea de la ciutat. Però em vaig quedar amb ganes de visitar amb detall molts llocs. A més, les fotos fetes des del bus deixen una mica que desitjar.

En fi, a continuació una selecció dels llocs per on vam passar:

Museu d'escultura, un dels museus més importants de la ciutat.

Theatinerkirche. Inicialment era una església, fundada per les Carmelites. Actualment no és un edifici religiós.


Una part del Jardí Anglès, un dels parcs més grans de Múnic.


Sincerament, no recordo qui és el senyor de l'escultura. Però li està bé, per no posar-se de cara a la foto :D


L'Isar, el riu que passa per Múnic.


La torre de l'ajuntament nou.


Una pista de gel. Per cert, probablement la pròxima sortida organitzada pel Welcome-Center serà per anar a patinar sobre gel.

Hi ha algunes fotos més a l'àlbum de Picasa.

Després d'acabar la ruta, vam creuar tot el centre de Múnic a peu per anar al Museu Alemany.

Aquests dies hi ha un mercat de Nadal. Per entendren's, la Fira de l'Avet però durant un mes. Vaig poder aprofitar per fer una foto des de més a prop a l'ajuntament:

En una pròxima entrada us parlaré de la visita al Museu Alemany.

Sigueu feliços!

Records de Barcelona

Avui una entrada nostàlgica. Aquestes fotos les va fer l'Anna. Vam anar al Turó de la Rovira, a Barcelona, a fer fotos a les antigues bateries de canons. D'altra banda, era un dia especial: aquell dia vaig rebre la invitació per venir a Erlangen per primera vegada.

Vistes del nord de Barcelona, el turó de la Peira, i Collserola al fons.


Sense comentaris. Però fa gràcia veure un grafiti de la marca de pipes de tota la vida.

Sigueu feliços!

Bici i neu

Ara que ja ha nevat de veritat, començo a tenir anècdotes sobre la neu. De fet, el dia que més va nevar va ser dilluns, però jo era a Roma. Així he trobat la bici quan he arribat:

Però el pitjor és que el candau congelat costa molt d'obrir!

Roma, Munich... un tastet

Aquest cap de setmana m'he mogut molt. Dissabte vaig visitar Munich, i des de diumenge fins dimecres vaig estar a Roma.

La veritat és que les fotos que vaig fer no van quedar molt bé, però a poc a poc vaig triant les millors i escrivint entrades explicant com va anar tot.

De moment, aquí teniu algunes fotos per anar fent boca:

Estació Central de Múnic, decorada per Nadal. Després d'arribar vam fer una ruta amb el bus turístic.


Increïble reproducció d'una mina de sal al Museu Alemany. És un museu tan gran que costa d'imaginar.


El primer motor Diesel. Per fer-vos una idea del tamany del museu, penseu el següent: La sala de la Matèria (l'exposició permanent) del Cosmocaixa de Barcelona té 3500 metres quadrats. I quan hi vas es veu molt gran.


Un trineu a reacció. 500 km/h sobre un llac gelat. Doncs bé, el Museu Alemany de Múnic té una superfície de 47000 metres quadrats. No, no m'he equivocat. És 13 vegades més gran!


Els Alps, des de l'avió camí de Roma.


La Fontana di Trevi. Quan vaig arribar el temps no acompanyava gaire, però vaig fer una petita passejada pel centre de Roma.


Les escales de la Piazza di Spagna. De nit i plovent, una manera "diferent" de visitar Roma.


Escultura de Minerva a la Sapienza Universitat de Roma. En el fons, era un viatge per feina. Així que vaig fer fotos del "lloc de treball".


Com diria l'Astèrix: en Juli. Més passejades nocturnes pels monuments romans.


El Quirinal. Sí, dimecres vaig poder fer turisme de dia!


Em va costar molt que Neptú s'estigués quiet, però finalment vaig aconseguir fer aquesta foto!

Sigueu feliços!

La primera nevada de l'any!

Avui quan s'ha fet de dia he mirat per la finestra i he vist que ja havia nevat.

La primera nevada de l'any des de la finestra de casa.

Ja sé que la foto no es veu molt bé, però quan he arribat el despatx n'he pogut fer algunes de millors:

Erlangen i part del campus de la universitat, amb les primeres neus de l'any.

M'han comentat que és una mica aviat perquè nevi, però la professora d'alemany va dir que un mes abans de Nadal està bé.
De totes maneres això ha estat només per anar fent boca. Quan nevi "de veritat" ja us explicaré com es va amb la bici. De moment cap problema.

Sigueu feliços!

Alemany: més fotos

Demà és l'últim dia que vaig a classes d'Alemany. I de fet, demà faré l'exàmen pel nivell A1.
Aquí teniu un parell més de fotos, on hi surt gent que no hi era en la foto anterior. I la professora.

Material d'oficina: Tassa topològica.

M'agrada el te. M'agrada molt. De fet, n'estaria bevent tot el dia. Així que necessitava una tassa pel despatx. A casa ja tinc la "Math Mug", una tassa amb fòrmules de Matemàtiques i Física. Pel despatx he preferit una tassa tapada, així em sento una mica més tranquil si es tomba per accident.

La tassa inclou una broma per matemàtics.

Sigueu feliços!

Rathausplatz (Plaça de l'Ajuntament)

A la plaça de l'Ajuntament (en alemany, Rathausplatz) també hi ha una agulla gegant per marcar un punt històric de la ciutat.

La plaça actual és moderna, i també l'edifici de l'ajuntament.

Ajuntament d'Erlangen.

Sigueu feliços!