Excursió a Weimar i Buchenwald (segona part)

Després de dinar a Weimar un Rostbratwurst amb sauerkraut (és a dir, una salsitxa amb col fermentada), vam tornar a l'autocar per anar fins al camp de concentració de Buchenwald. Aquest camp es troba a uns 8km de Weimar. Va ser un dels primers i més grans camps de concentració nazis en territori alemany. Va funcionar com a camp de concentració nazi fins l'any 1945, i després com a camp de presoners soviètic durant 5 anys. L'any 1950 es va enderrocar la major part del camp, excepte alguns edificis.

Quan vam arribar vam veure una pel·lícula de 30 min. sobre la història del camp. Personalment, a banda de tots els detalls escabrosos, em va sorpendre el següent: la gent de Weimar (a només 8km del camp de concentració) no tenia ni idea del que passava al camp. D'acord que acostar-s'hi estava prohibit, però hi ha "detalls" que podien ser sospitosos. Sense entrar en detalls, es veu que durant els primers temps el camp no tenia crematori propi, i incineraven els cadàvers al crematori de Weimar. No sospitaven res en vista del volum de cadàvers?! Quan els aliats van alliberar el camp l'any 1945, van obligar a la gent de Weimar a visitar el camp perquè prenguéssin conciència.

En el camp hi havia presoners de tota mena: jueus, gitanos, homosexuals... i en general el que els nazis consideraven "contra la societat". Era un camp de treballs forçats. Els presoners treballaven en fàbriques d'armament pròximes. En el camp també es duien a terme experiments amb persones i execucions sistemàtiques.

Després de la pel·lícula vam visitar el camp amb una audioguia. El dia no acompanyava massa, doncs feia bastant fred, plovia, i hi havia molta boira. Això explica la pèssima qualitat de les fotos.

L'entrada del camp.

L'entrada del camp és un dels edificis que no es van enderrocar. S'hi arriba pel "caracho weg", literalment "camino del carajo". El nom es deu a alguns presoners españols que hi va haver en el camp. A la porta reixada hi ha la inscripció "Jedem das Seine", que vol dir "a cadascú el que es mereix".

Després de passar la porta s'arriba a la gran esplanada on hi havia les barraques dels presoners. La boira no permetia apreciar-ne bé les dimensions, però realment el camp de concentració era enorme. Hi moltes plaques i memorials pels diferents presoners que vam passar pel camp.

Monument memorial de tots els camp de concentració.

Després de passejar una estona per la zona de les barraques, amb explicacions dels presoners que hi havia a cada bloc, vam visitar l'exposició permanent. Hi ha moltíssims documents i objectes històrics. També vam visitar el crematori, que és un altre dels edificis que no es van enderrocar.

En general aquesta excursió a Weimar i Buchenwald em va agradar molt, malgrat el temps (atmosfèric) i el temps (del viatge). Entre anar i tornar des d'Erlangen són unes 5 hores d'autocar.

Si feu clic a qualsevol de les fotografies podreu veure l'àlbum sencer del blog, on hi ha més fotos del viatge entre d'altres.

Per acabar, una autofoto d'un servidor durant la visita a Buchenwald:

Sigueu feliços!

Excursió a Weimar i Buchenwald (primera part).

El dissabte dia 16 vaig anar d'excursió a Weimar i Buchenwald. Era una excursió d'un dia, organitzada pel Welcome-Center de la universitat. L'excursió va omplir totes les places disponibles (48 persones). Hi havia tot tipus de gent relacionada amb la universitat: estudiants de doctorat, estudiants postdoctorals, professors. Hi havia també una família amb un nen.

Vam sortir d'Erlangen a les 8 del matí. Weimar es troba situada uns 220km al nord d'Erlangen. Amb autocar són unes dues hores i mitja de viatge.

La ciutat de Weimar té 70000 habitants aproximadament. Amb altres companys de l'excursió vam estar comentant que malgrat tenir 30000 habitants menys, sembla que sigui més gran que Erlangen. Realment Erlangen enganya. Crec que és perquè el centre urbà d'Erlangen, i en particular la zona "comercial" no és molt gran, i en canvi hi ha molta extensió de ciutat, menys densa però molt gran.

Històricament, Weimar és la "capital cultural" d'Alemanya. Qualsevol personatge important de la cultura Alemanya ha passat per Weimar. Goethe, Schiller, Bach, Wagner... La llista és molt llarga. De fet la ciutat està farcida de plaques del tipus "Aquí va viure...". Com a curiositat, també hi va viure Carl Zeis, famós per la marca de lents (telescopis, càmeres fotogràfiques...) que porta el seu nom. Hitler anava a Weimar a fer discursos, pel significat que té la ciutat com a símbol de la cultura alemanya.

Vam fer una visita guiada de dues hores. Hi ha moltíssimes curiositats interessants per explicar sobre Weimar. Per exemple, aquest hotel, des del balcó del qual Hitler havia fet discursos. El nom de l'hotel es deu a que era el més gran de la ciutat, i el seu propietari va posar-li el nom d'un animal gran.

Just al costat de l'hotel hi ha la casa de Bach. Bé, hi havia la casa. Ara hi ha una placa, i on hi havia la casa hi ha el pàrking de l'hotel. No sé si és el cas d'aquesta casa en concret, però alguns edificis de la ciutat van ser destruïts durant la guerra.

Algunes fotos que vaig anar fent:

Un tros original del mur de Berlin.

La casa on va viure Carl Zeis

L'hotel Elephant. Des d'aquest balcó Hitler feia propaganda.

Casa jardí de Goethe

Una altra curiositat que m'ha agradat molt és sobre Shakespeare. Els romàntics alemanys admiraven molt Shakespeare. A Weimar hi ha una de los poques estàtues (de cos sencer) de Shakespeare. Hi molts busts, però estàtues senceres no gaires. A més l'estàtua conté un sutil homenatge a la ironia.Si es mira des de la dreta mostra un Shakespeare seriós, mentre que si es mira des de l'esquerra mostra un Shakespeare somrient. Mireu les fotos:

Shakespeare seriós.

Shakespeare somrient.

Weimar també és conegut per ser la ciutat on es va originar el moviment arquitectònic Bauhaus. Tot i que pel que ens van explicar, originalment no va tenir molt bona acollida. Ara hi ha un museu provisional sobre la Bauhaus, però aviat tindran un museu molt més gran i modern.

Hi ha algunes fotos més de Weimar a l'àlbum que tinc a Picasa amb el nom del blog.

A la tarda vam anar a visitar el camp de concentració de Buchenwald. Us en parlaré en una pròxima entrada.

Sigueu feliços!

Corrent.

Avui he sortit a córrer. Ja fa més d'una setmana que vaig arribar i encara no havia trobat el moment. He corregut mitja horeta, pel parc i els carrers que hi ha prop del riu Schwabach.

És una zona agradable per córrer. Tranquil·la, amb molts trams sense asfaltar. En general, crec que pels voltants d'Erlangen hi ha d'haver molt bones zones per córrer. Això sí, amb poc desnivell.

L'únic problema de córrer per aquí és que ja em puc anar despedint de la llum del dia. Només estem a mitjans d'Octubre, i a les 7 de la tarda ja és bastant fosc. Em temo que amb el canvi d'hora, i a mesura anem cap a l'hivern, serà impossible sortir a córrer quan encara hi hagi llum. I a més, farà més fred.

Aquí teniu un croquis de la ruta:

Sigueu feliços!

Explorant Erlangen.

10 d'Octubre de 2010

Avui he sortit amb la bici. El principal objectiu era conèixer el temps que tardo des de casa fins a la feina. A més a més, volia fixar-me més bé amb quins carrers tenen carril bici, quins no, etc.

Realment circular amb bicicleta per Erlangen és fantàstic. En general, hi ha dos tipus de carrer. Si són carrers principals, amb "molt" trànsit, tenen carril bici. Normalment el carril bici és a la vorera, de color vermell o bé separat amb una línia blanca. A més, hi ha senyals que indiquen per on han de circular els peatons i per on les bicicletes. De totes maneres, "molt" trànsit aquí significa com un carrer secundari de Barcelona. Vull dir que en hora punta els carrers més transitats no són com la Diagonal, si no més aviat com el carrer Mallorca, per exemple.

Els carrers secundaris són majoritariament Zona 30, i les bicis circulen amb els cotxes. A diferència del que passa a Barcelona, això no suposa cap inconvenient, ni per les bicis ni pels cotxes. Tothom respecte tothom.

Bé, he descobert que tardo un 30 minuts fins a la feina. Potser una mica menys, però encara no he trobat la ruta òptima. La ruta més directa passa per una zona peatonal, i durant el dia no s'hi pot circular amb bicicleta. He fet bastanta volta, perquè encara no conec bé els carrers, així que espero trobar una ruta més ràpida.

De tornada he passat per un altre camí. He aprofitat per passar per un parc que hi ha al nord de la ciutat, i que segueix el recorregut d'un riu petit, afluent del Regnitz, que és el riu important que passa per Erlangen.

El final del parc és a prop de casa. Abans de tornar he seguit una estona el carrer on visc, que surt de la ciutat. Hi ha un carril bici, almenys durant un kilòmetre. Després he donat la volta, però crec que encara es pot seguir una mica més enllà. Un altre dia investigaré més.

Sigueu feliços!

La bici.

9 d'Octubre de 2010.

El mitjà de transport més comú aquí és la bici. La regió d'Erlangen és molt plana, i moure's amb bici és fàcil i ràpid. Hi ha molts carrils bici, i la convivència entre bicis, cotxes i peatons és molt més bona que a Barcelona. Amb tot això, és clar que m'havia de comprar una bici.

Vaig demanar consell al Fabian, un company de feina. De fet, ell és qui m'està ajudant amb moltes coses que haig de fer aquests primers dies. Em va recomanar una botiga, i aquest matí he anat a preguntar.

La meva idea era no gastar-me gaires diners, així que he mirat bicis de segona mà. No n'hi havia gaires, probablement perquè en aquesta època arriben molts estudiants nous a la ciutat i les bicis de segona mà deuen estar més sol·licitades. N'hi havia dues que s'adaptaven al que jo volia. Una però era un model tipus "carretera", amb la roda molt estreta. I a més era més cara.

Així que finalment m'he comprat aquesta:

La roda és més estreta que en una bicicleta tot terreny, però no com una de carretera. Es nota que no és una bici nova, però està ben arreglada. Tornant cap a casa he provat les marxes, els frens, i tot el que m'ha semblat que podia fallar. Tot perfecte.

També m'he comprat un candau, però em sembla que no el faré servir gaire. Aquí ningú lliga la bici. Com a molt se li posa el candau a la roda. Per exemple, de totes les bicis que hi ha a l'entrada de casa, unes 15 aproximadament, n'hi ha només dues o tres de lligades. Contant la meva. No és que sigui desconfiat, però acostumat a Barcelona si no lligo una mica la bici em sento molt insegur.

Sigueu feliços!

La feina: dia zero

9 d'Octubre de 2010

Ahir vaig anar a la feina, però no per començar a treballar. El dia oficial de començar és divendres vinent. Ahir principalment havia de firmar el contracte. Finalment no vaig poder fer-ho, perquè el meu cap va haver de marxar. La seva dona està embarassada, i el va trucar perquè hi anés de seguida.

Però si que vaig fer algunes coses. Em van donar la clau del despatx, que compartiré amb el Simon i el Fabian, que són dos estudiants de doctorat que treballen en el mateix tema que jo. Tots els despatxos que he vist estan molt bé, tenen moltíssima llum natural, i a més molt bones vistes, perquè estem a la planta 11ª.

La poca estona que vaig poder parlar amb el Gunther, el meu cap, em va dir que comprarà un ordinador nou per mi. Bé, no només per mi. La idea que té és comprar un ordinador ben potent, que jo faré servir com a ordinador de sobretaula i el Fabian, que es dedica principalment al Càlcul Numèric, el farà servir per fer càlculs.

També em van donar una targeta pel menjador. El menjador de la universitat està molt bé. És tipus self-service, i per 3.30€ menges un plat principal, una mini-amanida i unes postres senzilles. Hi ha més per triar, obviament. Però jo de moment amb això en faig prou. Aquí es dina a dos quarts de dotze, i a mi encara no se m'ha obert la gana.

En principi aquesta targeta del menjador també em servirà per obrir la porta de l'edifici. Haig de passar per una oficina perquè me la reconfigurin, però només obren una hora a la setmana.

L'apartament.

La meva nova llar és un petit apartament al nord d'Erlangen. Està ben situat, a uns 10 minuts a peu del centre de la ciutat. La universitat queda una mica més lluny. L'edifici té dues plantes (tres, si contem el semi-soterrani), i tot l'edifici són apartaments.

Quan vaig arribar dijous la senyora Popovska, la propietària de l'apartament, m'estava esperant per donar-me les claus i ensenyar-me con funcionava tot. L'apartament està moblat, i en general té tot el que necessito. Una cuina petita, un escriptori molt gran... La rentadora és comunitaria, funciona amb monedes, i és al soterrani.

Entre dijous i divendres a la tarda vaig comprar el que trobava a faltar, i ahir al vespre ja em començava a sentir com a casa. Encara hi falta algun toc personal, però ja està molt bé.

Sigueu feliços!

El viatge.

7 d'Octubre de 2010

Erlangen no és molt lluny de Catalunya. El que passa és que no hi ha (o no he trobat) vols directes. Aprofitaré aquesta entrada per explicar-vos com m'ha anat el viatge, i com vaig de Barcelona a Erlangen. Jo he agafat un vol de Barcelona a Zurich, i després un altre vol de Zurich a Nuremberg.

He arribat molt aviat a l'aeroport. Patia una mica per si la maleta que volia facturar passava del pes, i per això volia anar amb temps. Però m'he passat, i quan faltaven dues hores per sortir ja estava passant pel control de seguretat. Però l'espera no se m'ha fet llarga. Des de que m'he despertat que estic content que ja hagi arribat el dia de marxar, i ara no vindrà d'una estona a l'aeroport!

He dormit una mica a l'avió, fins que ens han portat l'esmorzar (un crossant i una beguda, que és classe turista...). He aprofitat per les "típiques" fotos que es fan des dels avions.

Un cop a Zurich tenia una hora i mitja d'espera, però tampoc se m'ha fet molt llarg. Potser hi ha ajudat el fet que he creuat mig aeroport per anar a la porta d'embarcament corresponent. M'han demanat que facturés la maleta que portava d'equipatge de mà, perquè l'avió que ens ha portat a Nuremberg era petit i no hi ha lloc per a gaire equipatge de mà.

Per "causes meteorològiques" hem sortit amb molt de retard, però m'he passat l'espera dormint. Em sembla que un cop he pujat al primer avió m'han començat a passar els nervis d'abans de marxar i he començat a recuperar la son. El millor del vol fins a Nuremberg a estat veure l'espectre de Brocken al voltant de la sombra de l'avió en els núvols.

Ja carregat amb totes les maletes he agafat el metro fins al centre de Nuremberg. La primera vegada que vaig venir a Erlangen em va costar una mica trobar l'estació de tren (perquè no sabia com es deia la "Renfe" alemanya, que per cert es diu DB). Avui he perdut una mica de temps perquè han canviat l'interfície de las màquines d'autovenda de bitllets.

Ja anava una mica tard per arribar a la cita amb la propietària de l'apartament, per culpa del retard de l'avió. Per acabar-ho d'adobar hi ha obres a les vies i el viatge en tren ha durat el doble del que hauria d'haver durat. En una de les moltes parades que hem fet he vist aquest camp de carbasses.

No té res en especial, però he tingut molt temps per decidir-me a fer-li una foto.

I finalment, a les 4 de la tarda del 7 d'octubre de 2010, he arribat a la meva nova ciutat, Erlangen.

Entrades endarrerides.

Tinc unes quantes entrades escrites per al blog, però fins avui encara no tenia connexió a internet de manera "regular". Ara a casa em puc connectar via "internet mòbil", i com que ja he començat a treballar també em puc connectar a la feina. Val a dir que l'internet mòbil funciona molt bé. He fet videoconferències amb l'Anna, i amb els meus pares, sense cap problema.

D'aquí unes setmanes ja tindré ADSL a casa i llavors tot anirà sobre rodes. De totes maneres intentaré anar publicant les entrades que tinc, però dosificades, que no vull saturar a ningú.

Sigueu feliços!

Alemany

Estic començant a apendre la llengua de Goethe. De moment només puc saludar, però a poc a poc vaig millorant.

Ara mateix penso que és una llengua que requereix molta pràctica, pel tema de les declinacions. Veig molt difícil poder parlar fluïdament si tinc que pensar si una paraula és objecte directe o indirecte. Però suposo que "l'immersió lingüística" em donarà tota la pràctica que necessiti.

Seien Sie glücklich!

Què sé d'Erlangen (abans d'anar-hi).

Abans de marxar m'he informat una mica. He buscat informació per internet, i també em van parlar d'Erlangen els futurs companys de feina quan vaig anar-hi aquest estiu.

Erlangen és una ciutat de 100.000 habitants, situada al sud d'Alemanya. Pertany a l'estat de Baviera. És a uns 20km de Nuremberg, on hi ha l'aeroport més proper. Nuremberg és més gran, té uns 500.000 habitants aproximadament.

Aquesta panoràmica de la ciutat l'he trobat a la web de la Universitat d'Erlangen.

A la Wikipedia he llegit que Erlangen té uns 1000 anys d'antiguitat. Durant els primers 500 anys d'existència va anar guanyant importància, essent la capital de la regió en alguns èpoques. A partir del segle XVII la història d'Erlangen està marcada per l'arribada dels hugonots (una branca dels protestants) que van ser expulsats de França. Al segle XVIII es va fundar la universitat, que originalment estava a Bayreuth i que poc després es va traslladar a Erlangen.

La universitat d'Erlangen és una de les últimes universitats històriques alemanyes que encara imparteixen totes les disciplines, a diferència per exemple de la Universitat de Barcelona, on amb alguna excepció les carreres tècniques van passar a la Universitat Politècnica. A Erlangen també hi ha una de les dues seus principals de l'empresa Siemens, i un gran hospital.

La festa més important d'Erlangen és la Bergkirchweih, el festival anual de la cervesa. Pel que he pogut saber és comparable a l'Oktoberfest de Munich, però molt menys conegut, i amb molts menys turistes. Es celebra durant 12 dies, als voltants de la segona pasqua.

Aquesta foto de la Bergkirchweih és del grup del Facebook d'aquest festival. Sembla prometedor.

Sigueu feliços!

Comiats - 2.

Més comiats. Abans de res, tot i que ja ho he dit en els comentaris, em sap greu no haver-me pogut acomiadar de la gent de la SAME. Ja sé que fa que mesos que no els veig, però els trobaré a faltar. Tinc molts records de la UEC! Moltes sortides, triomfs i fracassos.

Dijous passat vaig tenir una sorpresa. Jo estava convençut que anava a sopar amb l'Anna, i ves per on en passar per davant d'un portal veig els companys de tota la vida. Vam fer un sopar amb productes típicament alemanys, seguit d'uns cóctels "típicament hawaiians".

Quan veig aquesta foto no puc evitar pensar en com passa el temps. Sembla que era ahir quan en prou feines havíem sortit d'Arbúcies (amb el permís dels que no en sou XD), i miran's ara. N'hi ha que ja tenen hipoteca, i podríem començar una quiniela apostant qui serà pare primer. Això em fa pensar en un pronòstic que vam fer fa molts anys sobre el futur de cada un... Em sembla que va ser amb la Marta i en Robert, però no sé si encara se'n conserva alguna còpia. Segur que no em vam encertar ni una.

Escrivint aquesta entrada em venen al cap persones que en algun moment han format part de la meva vida. Si em paro a reflexionar, és interessant pensar en tota la gent ha passat per la meva vida. M'adono que hi ha molta gent amb qui m'agradaria seguir mantenint contacte. Almenys com per considerar oportú acomiadar-me d'ells abans de marxar. No he sapigut cuidar bé totes les amistats.

Em sap molt greu, però m'he descuidat d'acomiadar-me d'algunes persones. Quan arribi a Alemanya començaré a recordar totes les persones a qui no he dit adéu. Però si amb 25 anys no aconsegueixo recordar tots els aniversaris, no puc esperar haver-me recordat de tothom.

I finalment, encara em falta acomiadar-me de l'Anna. No puc fer una llista de tots els moments passats, i tot el que trobaré a faltar.

Carai! Ni que anés a viure a Nova Zelanda!. Que Erlangen és aquí al costat! Sigueu feliços!