El viatge.

7 d'Octubre de 2010

Erlangen no és molt lluny de Catalunya. El que passa és que no hi ha (o no he trobat) vols directes. Aprofitaré aquesta entrada per explicar-vos com m'ha anat el viatge, i com vaig de Barcelona a Erlangen. Jo he agafat un vol de Barcelona a Zurich, i després un altre vol de Zurich a Nuremberg.

He arribat molt aviat a l'aeroport. Patia una mica per si la maleta que volia facturar passava del pes, i per això volia anar amb temps. Però m'he passat, i quan faltaven dues hores per sortir ja estava passant pel control de seguretat. Però l'espera no se m'ha fet llarga. Des de que m'he despertat que estic content que ja hagi arribat el dia de marxar, i ara no vindrà d'una estona a l'aeroport!

He dormit una mica a l'avió, fins que ens han portat l'esmorzar (un crossant i una beguda, que és classe turista...). He aprofitat per les "típiques" fotos que es fan des dels avions.

Un cop a Zurich tenia una hora i mitja d'espera, però tampoc se m'ha fet molt llarg. Potser hi ha ajudat el fet que he creuat mig aeroport per anar a la porta d'embarcament corresponent. M'han demanat que facturés la maleta que portava d'equipatge de mà, perquè l'avió que ens ha portat a Nuremberg era petit i no hi ha lloc per a gaire equipatge de mà.

Per "causes meteorològiques" hem sortit amb molt de retard, però m'he passat l'espera dormint. Em sembla que un cop he pujat al primer avió m'han començat a passar els nervis d'abans de marxar i he començat a recuperar la son. El millor del vol fins a Nuremberg a estat veure l'espectre de Brocken al voltant de la sombra de l'avió en els núvols.

Ja carregat amb totes les maletes he agafat el metro fins al centre de Nuremberg. La primera vegada que vaig venir a Erlangen em va costar una mica trobar l'estació de tren (perquè no sabia com es deia la "Renfe" alemanya, que per cert es diu DB). Avui he perdut una mica de temps perquè han canviat l'interfície de las màquines d'autovenda de bitllets.

Ja anava una mica tard per arribar a la cita amb la propietària de l'apartament, per culpa del retard de l'avió. Per acabar-ho d'adobar hi ha obres a les vies i el viatge en tren ha durat el doble del que hauria d'haver durat. En una de les moltes parades que hem fet he vist aquest camp de carbasses.

No té res en especial, però he tingut molt temps per decidir-me a fer-li una foto.

I finalment, a les 4 de la tarda del 7 d'octubre de 2010, he arribat a la meva nova ciutat, Erlangen.