La bici.

9 d'Octubre de 2010.

El mitjà de transport més comú aquí és la bici. La regió d'Erlangen és molt plana, i moure's amb bici és fàcil i ràpid. Hi ha molts carrils bici, i la convivència entre bicis, cotxes i peatons és molt més bona que a Barcelona. Amb tot això, és clar que m'havia de comprar una bici.

Vaig demanar consell al Fabian, un company de feina. De fet, ell és qui m'està ajudant amb moltes coses que haig de fer aquests primers dies. Em va recomanar una botiga, i aquest matí he anat a preguntar.

La meva idea era no gastar-me gaires diners, així que he mirat bicis de segona mà. No n'hi havia gaires, probablement perquè en aquesta època arriben molts estudiants nous a la ciutat i les bicis de segona mà deuen estar més sol·licitades. N'hi havia dues que s'adaptaven al que jo volia. Una però era un model tipus "carretera", amb la roda molt estreta. I a més era més cara.

Així que finalment m'he comprat aquesta:

La roda és més estreta que en una bicicleta tot terreny, però no com una de carretera. Es nota que no és una bici nova, però està ben arreglada. Tornant cap a casa he provat les marxes, els frens, i tot el que m'ha semblat que podia fallar. Tot perfecte.

També m'he comprat un candau, però em sembla que no el faré servir gaire. Aquí ningú lliga la bici. Com a molt se li posa el candau a la roda. Per exemple, de totes les bicis que hi ha a l'entrada de casa, unes 15 aproximadament, n'hi ha només dues o tres de lligades. Contant la meva. No és que sigui desconfiat, però acostumat a Barcelona si no lligo una mica la bici em sento molt insegur.

Sigueu feliços!