divendres, 26 de novembre del 2010

La primera nevada de l'any!

Avui quan s'ha fet de dia he mirat per la finestra i he vist que ja havia nevat.

La primera nevada de l'any des de la finestra de casa.

Ja sé que la foto no es veu molt bé, però quan he arribat el despatx n'he pogut fer algunes de millors:



Erlangen i part del campus de la universitat, amb les primeres neus de l'any.

M'han comentat que és una mica aviat perquè nevi, però la professora d'alemany va dir que un mes abans de Nadal està bé.
De totes maneres això ha estat només per anar fent boca. Quan nevi "de veritat" ja us explicaré com es va amb la bici. De moment cap problema.

Sigueu feliços!

dijous, 25 de novembre del 2010

Alemany: més fotos

Demà és l'últim dia que vaig a classes d'Alemany. I de fet, demà faré l'exàmen pel nivell A1.
Aquí teniu un parell més de fotos, on hi surt gent que no hi era en la foto anterior. I la professora.



dimecres, 24 de novembre del 2010

Material d'oficina: Tassa topològica.

M'agrada el te. M'agrada molt. De fet, n'estaria bevent tot el dia. Així que necessitava una tassa pel despatx. A casa ja tinc la "Math Mug", una tassa amb fòrmules de Matemàtiques i Física. Pel despatx he preferit una tassa tapada, així em sento una mica més tranquil si es tomba per accident.

La tassa inclou una broma per matemàtics.

Sigueu feliços!

dimarts, 23 de novembre del 2010

Rathausplatz (Plaça de l'Ajuntament)

A la plaça de l'Ajuntament (en alemany, Rathausplatz) també hi ha una agulla gegant per marcar un punt històric de la ciutat.

La plaça actual és moderna, i també l'edifici de l'ajuntament.

Ajuntament d'Erlangen.

Sigueu feliços!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Schlossgarten

Darrere el castell d'Erlangen, que actualment és la seu administrativa de la Universitat, hi ha un gran jardí. En alemany es diu Schlossgarten (literalment, jardí del castell). És un gran parc, amb algunes fonts i escultures. Al costat hi ha el jardí botànic. És un lloc molt agradable per passejar.

Hugenottenbrunnen, font dels hugonots.

Una imatge del parc.

Sigueu feliços!

diumenge, 21 de novembre del 2010

El canal - Europakanal

Aquesta setmana he anat a córrer 5 dies. Entre setmana vaig repetir la ruta fins a Sieglitzhof. I el cap de setmana he aprofitat per anar a córrer prop del canal.

Probablement el canal és un dels millors llocs per córrer d'Erlangen. Sense cotxes, pla, tants quilòmetres com vulguis. És molt agradable córrer prop del canal. Des de casa, trigo entre 15 i 20 minuts a arribar-hi. Però també podria acostar-m'hi en bici.

El dissabte vaig anar direcció sud. Aquesta va ser la ruta:

Per arribar al canal des d'Erlangen primer cal creuar el Regnitz, el riu que passa per la ciutat.

El Regnitz.

Aquest va ser el primer dia que vaig córrer pel canal. Vaig fer algunes fotos:

Uns ànecs al canal.

Una barcassa navegant pel canal.

Avui he anat en direcció contrària, fins a la resclosa d'Erlangen. De la ruta d'avui haig de destacar que només he hagut de creuar 1 semàfor en 10 quilòmetres de ruta. És fantàstic.

Aquesta és la ruta d'avui:

També he fet algunes fotos:

La resclosa d'Erlangen.

El canal en direcció nord, vist des de la resclosa.

Sigueu feliços!

dissabte, 20 de novembre del 2010

Portal de Nuremberg (Nürnberg Tor)

Un altre dels xupa-xups que hi ha repartits per Erlangen es troba on hi havia la porta de Nuremberg.

Va ser l'última porta de la ciutat d'Erlangen, destruïda l'any 1945 per un tanc americà. Al carrer també hi ha una placa que recorda la porta.

Aquesta és la placa, al mig de Nürnbeg Str.

Sigueu feliços!

divendres, 19 de novembre del 2010

Siemens.

A Erlangen hi ha una de les dues seus que té Siemens. Pràcticament mitja ciutat treballa a la Siemens. De fet, en general la gent aquí treballa a la universitat o a la Siemens, o també en un dels hospitals de la ciutat. Perquè us feu una idea, aquí quan conèixes a algú, la pregunta per defecte és: Treballes a la universitat o a la Siemens?

Entrada d'un dels edificis de Siemens a Erlangen.

Sigueu feliços!

dijous, 18 de novembre del 2010

Classe d'Alemany

Aquí teniu una foto dels companys amb qui estudio alemany 4 hores cada matí:

D'esquerra a dreta: Oli, Amin, Valdemir, Larissa, Eduard, Middoh i Avgousta. Aquest dia faltava una noia, la Saghar. La foto és cortesia de la Middoh.

Sigueu feliços!

dimecres, 17 de novembre del 2010

Bamberg

Quan l'Anna va venir a veure'm, vam anar a fer turisme a Bamberg.

Bamberg és una ciutat a mitja hora en tren d'Erlangen. És patrimoni de la humanitat. És una de les poques ciutats alemanyes que no va ser destruïda per bombardejos durant la segona guerra mundial. Prop de Bamberg hi havia una fàbrica d'artilleria que evitava que els avions s'hi poguéssin acostar massa. Hi ha molts monuments i llocs per visitar a Bamberg. Nosaltres només vam fer una visita ràpida.

La ciutat es troba prop del riu Regnitz, i també prop del canal Main-Danubi.

El canal. Com podeu veure es tracta d'un gran canal, navegable. Aquest canal permet navegar des del delta del Rin, al Mar del Nord, fins al delta del Danubi, al Mar Negre.

Una foto del Regnitz, el riu que passa per Bamberg (i també per Erlangen, tot i que encara no m'hi he acostat cap dia).

Antic ajuntament de Bamberg, situat en una illa enmig del riu. És un edifici ple de curiositats.

Una foto de l'Anna i jo a Bamberg.

Interior de la catedral de Bamberg. Hi ha també moltes coses interessants en aquesta catedral. Per exemple, aquí hi ha la tomba de l'únic papa enterrat al nord dels Alps, Climent II.

Aquest monestir és un altre dels punts d'interés de Bamberg. No vam tenir temps de visitar-lo.

Quan tingui un cap de setmana lliure tornaré a Bamberg per fer-hi una visita més detallada.

Sigueu feliços!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Foto Kegeln

Avui m'han enviat la foto de grup del dia que vam anar a jugar a Kegeln. A la foto no hi som tots, doncs no tothom es va poder quedar fins al final.

La foto la va fer el Florian Frank.

Sigueu feliços!

P.S: Danke Fabian!

dilluns, 15 de novembre del 2010

Sieglitzhof

A poc a poc he anat recuperant la costum de sortir a córrer cada dia. Entre setmana corro a primera hora del matí, amb les primeres llums del dia. No tinc massa temps, perquè a les 8:30 tinc classes d'Alemany. El cap de setmana puc aprofitar per córrer una mica més. I així també vaig coneixent l'entorn.

Dissabte vaig sortir a córrer fins a Sieglitzhof. Vaig fer una ruta circular, d'uns 7km. Vaig seguir el parc i camins a prop del riu Schwabach. Després vaig tornar, seguint Spardorfer Str., una ruta per on ja havia passat algun dia.

Sieglitzhof és una zona residencial d'Erlangen. Volia fer-hi alguna foto pel blog, però almenys pels carrers que he passat no hi havia massa per veure.

De totes maneres, aquí teniu el mapa de la ruta:

Sigueu feliços!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Kegeln

El Kegeln és la variant alemanya de les bitlles. A diferència de les bitlles americanes, es juga amb 9 bitlles (enlloc de 10). Pel que he pogut pogut llegir a la Wikipedia, el kegeln era molt popular als Estats Units a principis del segle XIX. Els treballadors es passaven moltes hores jugant, i això va portar a que fos prohibit en moltes ciutats. Per aquest motiu es van fer populars les bitlles americanes.

A banda del nombre de bitlles, la bola de Kegeln és més petita que la bola de les bitlles americanes. I no totes tenen forats pels dits. Els jugadors més experimentats usen sense problemes boles sense forats. El fet de que la bola sigui més petita i lleugeura fa que sigui més difícil que la bola llisqui i agafi efecte sobre la pista.

L'altra diferència principal són les variants. Pel que conec, a les bitlles americanes sempre es juga igual. 10 rondes, 2 boles per ronda. Tirar el màxim possible de bitlles. En canvi al Kegeln hi ha moltes variants. Per exemple: en quatre tirades, tirar el mínim de bitlles possible, o el màxim. O tirar 1 cop una bitlla, 2 cops dues, 3 cops tres... També hi ha un joc en que es van eliminant els contricants. S'escriuen els contrincants com les hores d'un rellotge, i tira el jugador que està tantes posicions endavant com bitlles tombes. I cada cop que llences perds una vida.

Us explico tot això perquè dijous vam anar a jugar a Kegeln amb els companys del departament. Vam anar a un club que hi ha "a prop" de la universitat. Allà mateix vam sopar, i després vam jugar a Kegeln fins les tantes (les tantes aquí vol dir que vaig arribar casa passades les dotze... l'equivalent català seria haver arribat a les 2 o les 3).

El lloc estava molt bé. A la mateixa sala hi havia taules per menjar, i dues pistes de Kegeln. Tot per nosaltres. A sopar erem uns 10 o 12, i després van venir més companys a jugar. En total vam ser un 15 o 16 a jugar.

A la foto es veuen les dues pistes on vam jugar. No s'aprecia, però el sistema per recollir les bitlles també és diferent al que s'usa en les bitlles americanes. Com tots els fans dels Simpson sabem, en les boleres americanes les bitlles són destruïdes després de cada tirada, i hi ha un subministrament constant d'arbres per fabricar bitlles noves. En canvi aquí les bitlles estan penjades d'unes cordes, i un cop es tiren, pugen amunt i tornen a baixar a poc a poc a la posició inicial. Deu ser per aquestes coses que diuen que els alemanys tenen molta consciència ecològica.

Un company de feina va fer una foto de tot el grup, però encara no la tinc. Quan l'aconsegueixi ja la penjaré!

Sigueu feliços!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Més menjar

Continuant amb la línia de que aquí les pastes i els pastissos són molt bons, avui us en deixo una altra mostra. El dia de Tots Sants vaig anar a dinar amb l'Anna al Cafe Mengin, un dels cafes més cèntrics d'Erlangen, al costat del castell. El menjar està bé, res de l'altre món. El que destaca del lloc és que tenen un sortit de pastissos espectacular. De fet la majoria de gent hi va fer un cafè amb un tall de pastís.

A continuació un parell d'exemples:

L'Anna, amb el pastís que va escollir.

I jo, que com es pot veure vaig tria un pastís de xocolata, farcit de xocolata, i amb una capa de xocolata per sobre.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Xupa-xups gegants??

Una de les primeres coses que em va sorprendre d'Erlangen va ser que hi havia xupa-xups gegants repartits per la ciutat. Bé, de fet ara ja he descobert que no són xupa-xups, però a veure que us semblen a vosaltres:

A primera vista, un xupa-xups de maduixa.

Bromes a part, no representen xupa-xups. Representen agulles marquen punts importants en un mapa. Formen part d'un projecte que pretèn recordar punts històrics de la ciutat que en general actualment passen desapercebuts.

Per exemple, la marca de la fotografia recorda la situació d'una antiga fortalesa, que després de sobreviure a diverses guerres i incendis durant 300 va ser destruïda l'any 1782. Actualment no en queda res més que el "el xupa-xups" i una petita placa explicativa.

A poc a poc us intentaré parlar de tots els punts marcats (que són 16).

Sigueu feliços!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Brezel

Aquí a Alemanya totes les pastes que he provat són bones. Per exemple, tenen una espècie d'ensaimada amb xocolota entre les voltes de l'espiral, que és boníssima. Però no us preocupeu, no en menjo gaire sovint. De moment encara passo per la porta.

Però la pasta per excel·lència és el brezel. La massa és una mena de pa, bastant compacte. N'hi ha de moltes mides, i gustos. Amb sal, amb llavors, amb formatge. El més característic és la forma. Els brezels estan "enrotllats" formant un nus.

Com mostra, aquí teniu una foto de l'Anna disfrutant un brezel amb formatge a l'aeroport de Nürnberg.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Emmy Noether

Avui una entrada pels col·legues matemàtics. A Erlangen hi va néixer Emmy Noether. La seva casa natal es troba al número 23 de Hauptstr., el carrer principal. Hi ha una placa commemorativa.

Emmy Noether és una famosa matemàtica alemanya, nascuda a Erlangen l'any 1882. Les seves contribucions més importants són en els camps de l'àlgebra i la física teòrica. Einstein va dir que Emmy Noether era la dona més important de la història de les matemàtiques.

Sigueu feliços!

dimarts, 2 de novembre del 2010

El despatx i la feina.

Fa uns dies us vaig ensenyar una foto de l'edifici on treballo. El despatx que comparteixo amb dos estudiants més és a la planta 11. Aquí teniu una foto de les vistes d'Erlangen que tinc des de la feina:

Potser el dia que vaig fer la foto no era el més adequat, amb tanta boira.

El despatx és prou gran, fins i tot tenint en compte que som tres. Hi ha molta llum natural, perquè el despatx és a una de les cantonades de l'edifici. En general el lloc de feina és molt agradable. Aquesta és la meva taula:

La rutina de cada dia més o menys és començar a treballar al voltant de les 8, anar a dinar a les 11:30 (aquí en diuen dinar d'això, encara que jo fins ara em pensava que a aquesta hora més aviat s'esmorzava), fer el cafê/te en una sala que hi ha aquí al departament, i tornar a treballar fins al voltant de les 5.

Sigueu feliços!