Vestit per l'ocasió

No, no he anat de casament. Però avui he fet una xerrada al seminari de recerca del departament, prensentant la feina que he fet aquests primers mesos. I m'he vestit per l'ocasió.

Per si algú té interés, el títol de la xerrada era "A phase-field model for electrowetting with mass density contrast".

Franz-Köhl-Turm

Avui he visitat un indret ben curiós prop d'Erlangen. La torre de Franz Köhl. Segons la Wikipedia, va ser construïda el 1936 per controlar les pràctiques d'artilleria d'una base militar pròxima.
És una torre d'uns set metres d'alçada, perduda enmig del bosc.

Torre de Franz Köhl.

Dechsendorf - Forchheim

La sortida en bici d'aquest diumenge va ser una mica improvisada. Vaig sortir de casa amb l'intenció de trobar el recorregut correcte de la ruta de la setmana passada. Vaig donar unes quantes voltes, i crec que al final el vaig trobar.

Després ja que era a prop vaig arribar-me a l'estany de Dechsendorf. N'havia vist algunes fotos, i em feia gràcia anar-hi. Vaig deixar la bici per fer la volta corrent a l'estany (uns 3km). Estava ple de gent. No hi havia ningú banyant-se (l'aigua ha d'estar molt freda encara), però si prenent el sol, i fent barbacoes.

Després ja tornava cap a casa. Però vaig pensar que encara era aviat. I em vaig arribar fins a Forchheim, que és una ciutat al nord d'Erlangen.

I al final em va quedar una sortida prou maca. Mireu les fotos:

L'estany de Dechsendorf


I aquest sóc jo :-P


Una altra imatge de l'estany.


Església a Forchheim.


Una nòria de fusta per treure aigua del riu, prop d'Erlangen.


Posta de Sol. Una bonica imatge per acabar el dia.

I finalment, el mapa de la ruta:

Sigueu feliços!

Surströmming

El Surströmming és un tipus de conserva típica dels països escandinaus. Més exactament, es tracta de conserva d'arengades fermentades. És molt famós per la seva olor, la seva insoportable olor.

Resulta que fa uns dies va ser el 30è aniversari del Fabian K., el meu company de despatx. Jo estava fora de vacances, però la resta de col·legues li van regalar una llauna de Surströmming. Un detallàs, no em direu que no.

Personalment, el primer que em va sorprendre de la llauna és que està inflada. És normal, ja que est tracta d'una conserva fermentada. Però a mi tota la vida m'han dit que si una llauna està inflada és que la conserva està en mal estat. Un mal començament, doncs. De fet, més tard vaig saber que està prohibit portar Surströmming als avions, perquè com que la llauna està a pressió, amb l'alçada podria explotar. I no seria bona idea que això passés en una avió.

Aquesta setmana vam anar a obrir la llauna. Vam anar a uns prats prop de la facultat. No ens volíem a arriscar a obrir-la en un espai tancat. I creieu-me, va ser bona idea.

Després de pendre les precaucions pertinents (guants de latex, la llauna dins una bossa de plàstic) el Fabian va obrir el Surströmming. Només de punxar la llauna s'allibera tot l'aire comprimit. Com si algú es tirés un pet molt llarg. Però molt pitjor, creieu-me.

L'olor triga una estona a notar-se. Això fa que sigui més "perillosa". T'hi acostes amb prudència, i ensumes. No notes res. T'hi acostes més. I ja has begut oli. Jo m'esperava una olor de peix molt forta. Com les arengades, però pitjor. Però no té res a veure. És un olor de podrit. No he estat mai en un dipòsit de cadàvers, però sospito que l'olor és semblant. Potser seria un bon entrenament pels forenses.

La llauna, els preparatius, les reaccions. I jo, que aquell dia no em vaig fer cap foto, però només de recordar la olor se'm posa aquesta cara.

Sigueu feliços!

Gelat

Molt a prop de casa, això és, a un minut caminant de la porta de casa, hi ha una gelateria. La gelateria es diu Eiscafe Venezia. Durant els primers mesos que vaig estar aquí estava tancada, però al febrer la van obrir. Jo també em pregunto qui obre una gelateria al febrer.
Però ara ja fa més bon temps, i de tant passar-hi per davant al final he caigut en la temptació. I em sembla que que ha estat un error. Un gelat de xocolata tant bo, i tant a prop de casa...

Amb el pecat a la mà.

Com a casa!

La setmana passada vaig trobar al supermercat un típic producte mediterrani.

Allioli!

Rund-um-Erlangen

Per començar bé el mes de Maig, diumenge vaig fer una sortida amb bici. Vaig seguir una de les (moltes) rutes que hi ha marcades a Erlangen: La volta a Erlangen (Rund-um-Erlangen).

En alguns llocs em va costar una mica trobar el camí correcte, però en general la ruta està molt ben senyalitzada. En el mapa podeu veure alguns punts on em vaig equivocar.

És una ruta molt bonica, que passa per molts dels pobles que hi ha a prop d'Erlangen.

I aquí teniu algunes fotos que vaig fer. Sigueu feliços!

Aquestes xemeneies les veig cada dia des del despatx.

Un tram del camí.

Una mostra del paisatge.

Cortesia de Swiss

Dimarts vaig tornar cap a Erlangen.
Swiss ens va obsequiar amb un ou de Pasqua enlloc de la típica xocolatina.
La xocolata era boníssima, com sempre.