Resulta que fa uns dies va ser el 30è aniversari del Fabian K., el meu company de despatx. Jo estava fora de vacances, però la resta de col·legues li van regalar una llauna de Surströmming. Un detallàs, no em direu que no.
Personalment, el primer que em va sorprendre de la llauna és que està inflada. És normal, ja que est tracta d'una conserva fermentada. Però a mi tota la vida m'han dit que si una llauna està inflada és que la conserva està en mal estat. Un mal començament, doncs. De fet, més tard vaig saber que està prohibit portar Surströmming als avions, perquè com que la llauna està a pressió, amb l'alçada podria explotar. I no seria bona idea que això passés en una avió.
Aquesta setmana vam anar a obrir la llauna. Vam anar a uns prats prop de la facultat. No ens volíem a arriscar a obrir-la en un espai tancat. I creieu-me, va ser bona idea.
Després de pendre les precaucions pertinents (guants de latex, la llauna dins una bossa de plàstic) el Fabian va obrir el Surströmming. Només de punxar la llauna s'allibera tot l'aire comprimit. Com si algú es tirés un pet molt llarg. Però molt pitjor, creieu-me.
L'olor triga una estona a notar-se. Això fa que sigui més "perillosa". T'hi acostes amb prudència, i ensumes. No notes res. T'hi acostes més. I ja has begut oli. Jo m'esperava una olor de peix molt forta. Com les arengades, però pitjor. Però no té res a veure. És un olor de podrit. No he estat mai en un dipòsit de cadàvers, però sospito que l'olor és semblant. Potser seria un bon entrenament pels forenses.
La llauna, els preparatius, les reaccions. I jo, que aquell dia no em vaig fer cap foto, però només de recordar la olor se'm posa aquesta cara.
Sigueu feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada