Comiats - 2.

Més comiats. Abans de res, tot i que ja ho he dit en els comentaris, em sap greu no haver-me pogut acomiadar de la gent de la SAME. Ja sé que fa que mesos que no els veig, però els trobaré a faltar. Tinc molts records de la UEC! Moltes sortides, triomfs i fracassos.

Dijous passat vaig tenir una sorpresa. Jo estava convençut que anava a sopar amb l'Anna, i ves per on en passar per davant d'un portal veig els companys de tota la vida. Vam fer un sopar amb productes típicament alemanys, seguit d'uns cóctels "típicament hawaiians".

Quan veig aquesta foto no puc evitar pensar en com passa el temps. Sembla que era ahir quan en prou feines havíem sortit d'Arbúcies (amb el permís dels que no en sou XD), i miran's ara. N'hi ha que ja tenen hipoteca, i podríem començar una quiniela apostant qui serà pare primer. Això em fa pensar en un pronòstic que vam fer fa molts anys sobre el futur de cada un... Em sembla que va ser amb la Marta i en Robert, però no sé si encara se'n conserva alguna còpia. Segur que no em vam encertar ni una.

Escrivint aquesta entrada em venen al cap persones que en algun moment han format part de la meva vida. Si em paro a reflexionar, és interessant pensar en tota la gent ha passat per la meva vida. M'adono que hi ha molta gent amb qui m'agradaria seguir mantenint contacte. Almenys com per considerar oportú acomiadar-me d'ells abans de marxar. No he sapigut cuidar bé totes les amistats.

Em sap molt greu, però m'he descuidat d'acomiadar-me d'algunes persones. Quan arribi a Alemanya començaré a recordar totes les persones a qui no he dit adéu. Però si amb 25 anys no aconsegueixo recordar tots els aniversaris, no puc esperar haver-me recordat de tothom.

I finalment, encara em falta acomiadar-me de l'Anna. No puc fer una llista de tots els moments passats, i tot el que trobaré a faltar.

Carai! Ni que anés a viure a Nova Zelanda!. Que Erlangen és aquí al costat! Sigueu feliços!