Després de dinar a Weimar un Rostbratwurst amb sauerkraut (és a dir, una salsitxa amb col fermentada), vam tornar a l'autocar per anar fins al camp de concentració de Buchenwald. Aquest camp es troba a uns 8km de Weimar. Va ser un dels primers i més grans camps de concentració nazis en territori alemany. Va funcionar com a camp de concentració nazi fins l'any 1945, i després com a camp de presoners soviètic durant 5 anys. L'any 1950 es va enderrocar la major part del camp, excepte alguns edificis.
Quan vam arribar vam veure una pel·lícula de 30 min. sobre la història del camp. Personalment, a banda de tots els detalls escabrosos, em va sorpendre el següent: la gent de Weimar (a només 8km del camp de concentració) no tenia ni idea del que passava al camp. D'acord que acostar-s'hi estava prohibit, però hi ha "detalls" que podien ser sospitosos. Sense entrar en detalls, es veu que durant els primers temps el camp no tenia crematori propi, i incineraven els cadàvers al crematori de Weimar. No sospitaven res en vista del volum de cadàvers?! Quan els aliats van alliberar el camp l'any 1945, van obligar a la gent de Weimar a visitar el camp perquè prenguéssin conciència.
En el camp hi havia presoners de tota mena: jueus, gitanos, homosexuals... i en general el que els nazis consideraven "contra la societat". Era un camp de treballs forçats. Els presoners treballaven en fàbriques d'armament pròximes. En el camp també es duien a terme experiments amb persones i execucions sistemàtiques.
Després de la pel·lícula vam visitar el camp amb una audioguia. El dia no acompanyava massa, doncs feia bastant fred, plovia, i hi havia molta boira. Això explica la pèssima qualitat de les fotos.
L'entrada del camp.
L'entrada del camp és un dels edificis que no es van enderrocar. S'hi arriba pel "caracho weg", literalment "camino del carajo". El nom es deu a alguns presoners españols que hi va haver en el camp. A la porta reixada hi ha la inscripció "Jedem das Seine", que vol dir "a cadascú el que es mereix".
Després de passar la porta s'arriba a la gran esplanada on hi havia les barraques dels presoners. La boira no permetia apreciar-ne bé les dimensions, però realment el camp de concentració era enorme. Hi moltes plaques i memorials pels diferents presoners que vam passar pel camp.
Monument memorial de tots els camp de concentració.
Després de passejar una estona per la zona de les barraques, amb explicacions dels presoners que hi havia a cada bloc, vam visitar l'exposició permanent. Hi ha moltíssims documents i objectes històrics. També vam visitar el crematori, que és un altre dels edificis que no es van enderrocar.
En general aquesta excursió a Weimar i Buchenwald em va agradar molt, malgrat el temps (atmosfèric) i el temps (del viatge). Entre anar i tornar des d'Erlangen són unes 5 hores d'autocar.
Si feu clic a qualsevol de les fotografies podreu veure l'àlbum sencer del blog, on hi ha més fotos del viatge entre d'altres.
Per acabar, una autofoto d'un servidor durant la visita a Buchenwald:
Sigueu feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada