Múnic (tercera part, i última)

La resta de la visita al Deutsches Museum també va ser interessant, però molt ràpida. A les quatre havíem d'anar a veure l'espectacle d'Alta Tensió que hi ha dins el museu, i per això anàvem de bòlit per veure-ho tot i arribar-hi a temps.

Vam veure la part de producció d'energia. Hi ha diverses rodes d'aigua, la "primera" forma d'aprofitament de la força de l'aigua, i després les diferents millores fins arribar a la turbina de vapor.

Una de les rodes més "primitives". N'hi havia uns quantes, que funcionen de veritat.


Placa en honor dels inventors de la turbina de vapor.


Les pales d'un generador hidroelèctric. A la planta superior es pot veure la resta del generador. Aquestes pales són una rèplica, ja que les de veritat pesaven massa per "penjar-les" al sostre del museu.

En aquesta secció també hi ha el "típic" experiment per fer-se la idea de quanta energia consumim. Es tracta de fer girar una palanca conectada a un generador, i intentar produir 1000W d'energia durant 1 minut. La comparació és fàcil: el consum d'un microones normal per escalfar el sopar.
Pels que no hagueu tingut la oportunitat de provar-ho, us diré que és pràcticament impossible. Almenys la primera vegada. Potser amb uns mesos d'entrenament... De fet, cal ser molt ràpid per generar 1000W (una persona en bona forma en genera uns 700 o 800 com a màxim). Però a més a més, cal aguantar un minut. La persona que en genera 700 o 800, ho només durant uns segons. El guia ens va dir que mai ha vist ningú aconseguir generar 1000W durant un minut. De fet, ha vist generar 1000W poques vegades, i mai més de 10 segons.

En algun moment (la veritat és que no recordo si abans o després) vam passar per la secció dels motors de combustió. Aquí hi ha moltíssimes peces originals també.

El primer motor Diesel.

I una altra curiositat del Museu. Com tots els museus de la Tècnica que conec (d'acord, no són gaires) hi ha un pèndol de Foucalt. Però el de Múnic és autèntic. El que vull dir és que la majoria d'aquests pèndols, per exemple el del Cosmocaixa Barcelona o el que hi ha a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, tenen truc. Hi ha un sistema d'imants que compensa el fregament i evitat que el pèndol s'aturi mai.
El de Múnic és un pèndol completament natural. Cada matí, un treballador del Museu li dona impuls, i la resta del dia el pèndol oscil·la sense cap "ajuda".

El pèndol de Foucalt del Deutsches Museum. És un experiment ben senzill, però m'agrada parar-me a reflexionar sobre el fet de que el pèndol sempre oscil·la en la mateixa direcció. Som nosaltres que donem la volta al pèndol al llarg del dia.

L'espectacle d'Alta Tensió és espectacular. A veure, si un vol pot dir que només són quatre llamps, però la veritat és que està molt bé. És bastant curt, no arriba a 10 minuts. Durant l'espectacle es veuen unes quantes descàrregues elèctriques, de diferents tipus. Després un noi entra en una gàbia de Faraday, i hi ha varies descàrregues a traves de la gàbia. No és per dir-ho, però era un noi jove, que semblava ben bé el becari de torn.
Un altre moment interessant de l'espectacle és quan fan caure un llamp en el campanar d'una maqueta, quan quan ensenyen que passa quan quan un llamp en un tros de fusta (com podria ser un arbre).

Una petita mostra de l'espectacle. Et recomanen tapar-te les orelles, ja que literalment sents un tro amb cada llamp.

A la secció d'aeronàutica hi ha molts avions interessants. Per exemple, hi ha el "Musculair", un aparell amb el que es va demostrar que un home pot generar prou energia per volar. Funciona amb pedals, i data dels anys 80 (del segle XX).

Aquest és un dels avions que hi ha el Museu. La pecularitat dels avions d'aquest fabricant és l'ús de xapa corrugada. El creador pensava (encertadament) que així el flux d'aire al voltant de l'avió era més estable. El problema és que també s'augmenta la resistència de l'avió, i per tant l'avió és menys eficient.

I finalment vam visitar, molt ràpid, la última part del museu, dedicada a la propulsió a reacció i la tecnologia espacial. Aquí es pot veure un mísil V2 autèntic, els reactors de diversos coets, vestits d'astronauta, un satèl·lit (autèntic), una rèplica de l'Sputnik...

Un trineu a reacció. Funcionava amb uns coets, que es veuen una mica la foto, a la part del darrere. Sobre un llac glaçat, assolia els 500 km/h.

I fins aquí la visita express a Múnic. Després de tres trens més, i una cerveseta amb uns físics teorics que vaig conèixer a l'excursió, vaig anar a casa a preparar les maletes per marxar a Roma. Pròximament us en parlaré, de Roma.

Sigueu feliços!