Aquests darrers dies a Catalunya toquen comiats. És la part amarga de marxar.
M'he adonat que hi ha persones a qui practicament no veig mai, i tot i això les trobaré a faltar. És una sensació estranya. L'última vegada que ens vam veure en prou feines ens vam dir adéu, i han passat mesos. En canvi ara és un adéu diferent. Fins ara, fins aquests últims dies no he vist a quanta gent trobaré a faltar.
Per algú haig de començar, així que ho faré pels primers de qui em vaig acomiadar. Ja fa un parell de setmanes vaig sopar amb els excompanys de pis, la meva cosina Judit i en Gerard. Han estat uns quants anys visquent junts, sobretot amb en Gerard. Com trobaré a faltar els debats al sofà fins passades les dotze...
Hi ha altres fotos, però no estem tant naturals.
Després va tocar un últim dinar amb els companys de classe. Aquesta és una categoria tant amplia! Dins els companys de classe hi ha des de coneguts fins a amics a qui m'agradaria poder seguir veient cada setmana. A tots us trobaré a faltar. Però a alguns més que d'altres...
I encara falten els comiats més especials, el sopar sorpresa amb els companys de tota la vida, l'Anna... Ja us en parlaré demà.
Sigueu feliços!
Edu! Això vol dir que passaras per la uec per a saludar els de la same? :-P
ResponEliminaJa m'agradaria Ursula! Però no tindré temps. El problema és que ja porto dos mesos visquent a Arbúcies, perquè quan vaig saber que marxaria vaig deixar el pis on estava a Barcelona.
ResponEliminaPerò dóna records a tothom! Tot i que fa mesos que no us veig, ara us trobaré a faltar més.
jajaja!! Mira que triar la foto del pis perquè era la més natural... Però si era quan ens estàvem preparant per tirar-la!!
ResponEliminaTot i que ben mirat també podria ser una foto feta tot mirant un partit del Barça just quan acaben de fallar un gol. Tu t'estàs lamentant amb les mans, jo estic apàtic i la Judit està contenta perquè a la repetició han fet un primer plànol d'en... Piqué? -Suposo que millor que en Pedro sí, no Judit? ;-)
Doncs res Edu que jo també trobaré a faltar la teva companyia i les nostres filosofades nocturnes :)
Com diu la cançó, encantat d'haver coincidit en aquesta vida! Òbviament no ens veurem tant sovint però espero no perdre't la pista.
Cuida't molt i ves escrivint coses que em farà gràcia saber de tu.
És que l'altra foto es veia massa preparada...
ResponElimina