divendres, 18 de febrer del 2011

Regensburg

Aquesta setmana he estat a Regensburg per unes jornades. Regensburg també es coneix com a Ratisbona. Perquè no sigui dit que no treballo, les jornades han estat interessants, sobretot des del punt de vista de l'anàlisi numèric dels problemes.

Les jornades es feien a la Universtitat de Regensburg. El campus d'aquesta universitat està molt bé. És un campus semblant al de l'Autònoma de Barcelona, però amb un petit estany (bé, ara estava buit perquè és hivern...) i algunes escultures "matemàticament suggerents".


L'entrada de la facultat de matemàtiques de la Universitat de Regensburg.

Com a curiositat, el papa és catedràtic de la facultat de Teologia d'aquesta universitat (però actualment es veu que no té temps per donar classes).

A banda d'això Regensburg és una ciutat amb molt encant. La seva història es remonta a l'època romana, de la qual es conserven muralles i una de les portes, la "Porta Praetoria". Destaca també el pont de pedra sobre el Danubi, del s. XII.


El pont de pedra de Regensburg.

Aquest era un dels ponts més importants sobre el Danubi a l'edat mitjana. Els ciutadans de Regensburg tenen una gran fama com a constructors de ponts. Els cavallers de les croades passaven per aquí en el seu camí cap a Terra Santa.

També és espectacular la catedral de Regensburg. És gòtica, i es va construir en diverses fases durant 5 segles.


La catedral de Regensburg.

Vaig estar allotjat a l'Hotel Apollo. Queda una mica lluny del centre de la ciutat, però és molt a prop de la universitat (i és clar, era un viatge per feina, no per plaer). El que em va fer més gràcia d'aquest hotel va ser entendre el perquè es diu Apollo. Quan vaig fer la reserva vaig pensar que es deia Apollo pel déu. I resulta que no.


Decoració de l'Hotel Apollo.

Es diu Hotel Apollo en honor al projecte d'exploració lunar de la NASA. A les escales, enlloc de quadres, hi ha imatges de les missions Apollo.

A banda de treballar i visitar (una mica la ciutat), el dimarts a la nit vaig anar a sopar amb els companys de feina. El Simon, que va llegir la seva tesis doctoral la setmana passada, ens va convidar a una pizza. No tinc fotos del sopar, però la pizza era molt gran. Per fer-vos entendre la sensació que causava la pizza, utilitzaré la cultura Simpson.



Sigueu feliços!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada